Hola a tothom! aquí us penjo un video molt entranyable. Haríem d'aprendre d'aquests nens/es i no agafar-nos les coses tan seriosament. S'ha d'aprendre a gaudir de les coses per com ens fan sentir i lo bé que ho passem fent-ho i np preocupar-nos només pel fet de guanyar.
Espero que us agradi.
Anna
sábado, 25 de junio de 2011
sábado, 14 de mayo de 2011
AULES D'ACOLLIDA
Bé, companys, m'estic animant ara he hestat mirant aquesst que en pot ajudar molt si algun dia en de estar al front de l'aula d'acollida.
Eivissa Aa 1
View more presentations from Nuria Alart
COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2
aQUÍ US ENVIO LA SEGONA PART. PENSO QUE COM A DOCENTS ENS POT ANAR MOLT BÉ.
SALUT.
SALUT.
Competències bàsiques
View more presentations from Nuria Alart
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
hOLA UNA ALTRA VEGADA. AQUÍ US PENJO UN ALTRA POWER POINT ON ESN PARLA DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I QUÈ PODEM FER PER DUR.LES A TERME. VAL LA PENA.
BON CAP DE SETMANA
BON CAP DE SETMANA
Competències bàsiques
View more presentations from Nuria Alart
INTEL.LIGÈNCIES MÚLTIPLES
HOLA TOTHOM! CAPBUÇANT-ME PER INTERNET HE TROBAT AQUEST FANTÀTIC POWER POINT SOBRE LES INTELIGÈNCIES MÚLTIPLES I TOT EL QUE PENSA EL DOCTOR GARDNER SOBRE AIXÒ. ESPERO QUE SI ENCARA ALGÚ SEGUEIX EL BLOG HO TROBI INTERESSANT. A MI M'HA AGRADAT FORÇA.
UUNA SALUTACIÓ.
UUNA SALUTACIÓ.
Diversitat IM
View more presentations from Nuria Alart
sábado, 26 de marzo de 2011
HISTORIA DE UN LETRERO
Hola a tothom! Aquí us penjo un vídeo on també es pot treballar la diferència i l'àmbit de llengua. La importància de com amb un fet de canvi del missatge lingüístic podem arribar al cor de la gent. Ho he treballat amb els meus alumnes i els hi va agradar moltíssim.
DIVERSITAT
EL CAZO DE LORENZO
He trobat aquesta història molt interessant per poder treballar la diversitat a classe, ja que d’una manera fàcil i entenedora els alumnes poden entendre la problemàtica que representa ser diferent.
Personalment, jo faria que els alumnes de 6è veiéssim el vídeo i seguidament fer una reflexió tots junts . Per la meva part, els hi faria preguntes per trencar el gel i que cadascú digués el que ens vol dir aquesta història del Lorenzo i si creuen que li passa alguna cosa i quina cosa creuen que pot ser. També podem dialogar de si alguna vegada algun nen/a de la classe s’ha sentit així.
Una de les activitats que els hi faria fer és: LA DEL GOS PIGALL. Aquesta consisteix en que per parelles un d’ells porta els ulls tapats i l’altra li ha d’agafar la mà i portar-lo pel pati, intentant que no s’entrebanqui o es faci mal, canviem el rol, i així tothom passa pel paper de discapacitat visual. Desprès parlaríem del què han sentit pel fet de no veure. Els faria escriure o verbalitzar el sentiments o les emocions que han sentit i els faria reflexionar de com es senten els nens que tenen aquesta discapacitat o com ara el Lorenzo que té un problema amb el seu cazo.
Jo a competències socials els faig posar-se en la pell dels altres, i fem aquest joc, ja que a l’escola on estic hi ha nens amb discapacitat visual total, amb discapacitat motriu amb N.E.E i estan integrats a l’aula ordinària. És una escola on les diferents discapacitats o diferències són tractades amb normalitat pel nostre alumnat, ja que és fa un gran treball a nivell de conscienciació i respecte envers les diferències.
He trobat aquesta història molt interessant per poder treballar la diversitat a classe, ja que d’una manera fàcil i entenedora els alumnes poden entendre la problemàtica que representa ser diferent.
Personalment, jo faria que els alumnes de 6è veiéssim el vídeo i seguidament fer una reflexió tots junts . Per la meva part, els hi faria preguntes per trencar el gel i que cadascú digués el que ens vol dir aquesta història del Lorenzo i si creuen que li passa alguna cosa i quina cosa creuen que pot ser. També podem dialogar de si alguna vegada algun nen/a de la classe s’ha sentit així.
Una de les activitats que els hi faria fer és: LA DEL GOS PIGALL. Aquesta consisteix en que per parelles un d’ells porta els ulls tapats i l’altra li ha d’agafar la mà i portar-lo pel pati, intentant que no s’entrebanqui o es faci mal, canviem el rol, i així tothom passa pel paper de discapacitat visual. Desprès parlaríem del què han sentit pel fet de no veure. Els faria escriure o verbalitzar el sentiments o les emocions que han sentit i els faria reflexionar de com es senten els nens que tenen aquesta discapacitat o com ara el Lorenzo que té un problema amb el seu cazo.
Jo a competències socials els faig posar-se en la pell dels altres, i fem aquest joc, ja que a l’escola on estic hi ha nens amb discapacitat visual total, amb discapacitat motriu amb N.E.E i estan integrats a l’aula ordinària. És una escola on les diferents discapacitats o diferències són tractades amb normalitat pel nostre alumnat, ja que és fa un gran treball a nivell de conscienciació i respecte envers les diferències.
jueves, 10 de marzo de 2011
DINÀMICA DE GRUP I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
TALLER DINÀMICA DE GRUPS I RESOLUCIONS DE CONFLICTES
Al principi de curs no existeix un grup classe configurat amb una dinàmica i estructura pròpies; El tutor i alumnes nous que arriben per primera vegada a una classe han de buscar estratègies per el coneixement mutu.
En les primeres sessions l’actitud de la tutora/or ha de ser:
• Facilitar que el grup es conegui i el/la conegui.
• Explicar el que espera del grup convidant-lo a fer tota mena de preguntes.
Com a tutora haig de dir que és un grup format per nois i noies de diferents cultures (Marroc, Ghana, India) on el contacte físic amb un membre del sexe contrari no es veu bé. Així, cal dir que les noies magrebines tenen molta vergonya només de tocar-li la mà a un nen. Per això aquest joc està pensat per combatre la vergonya i la por a fer el ridícul i alhora se’ls ha de fer entendre que tocar a una altra persona dins del context i els límits del joc no és res vergonyós, i que a més a més ens ho passem d’allò més bé.
Aquest és un joc que estem treballant des de principi de curs i ara a aquestes alçades de curs ja es nota el fruit que ha donat la constància de fer-ho per norma. La dinàmica ha canviat i els nois i noies mostren moltes ganes de participar.
Al principi de curs no existeix un grup classe configurat amb una dinàmica i estructura pròpies; El tutor i alumnes nous que arriben per primera vegada a una classe han de buscar estratègies per el coneixement mutu.
En les primeres sessions l’actitud de la tutora/or ha de ser:
• Facilitar que el grup es conegui i el/la conegui.
• Explicar el que espera del grup convidant-lo a fer tota mena de preguntes.
Com a tutora haig de dir que és un grup format per nois i noies de diferents cultures (Marroc, Ghana, India) on el contacte físic amb un membre del sexe contrari no es veu bé. Així, cal dir que les noies magrebines tenen molta vergonya només de tocar-li la mà a un nen. Per això aquest joc està pensat per combatre la vergonya i la por a fer el ridícul i alhora se’ls ha de fer entendre que tocar a una altra persona dins del context i els límits del joc no és res vergonyós, i que a més a més ens ho passem d’allò més bé.
Aquest és un joc que estem treballant des de principi de curs i ara a aquestes alçades de curs ja es nota el fruit que ha donat la constància de fer-ho per norma. La dinàmica ha canviat i els nois i noies mostren moltes ganes de participar.
LA CONTRA DE LA VANGUARDIA
ENTREVISTA A SATURNINO DE LA TORRE.
Hola a tothom! Per començar dir que són força interessants les paraules del professor de la Torre.Ens ve a dir que qualssevol concepció educativa, de l’ensenyament o l’aprenentatge que ens volguen formular no pot estar al marge del canvi., de la societat de la informació i sobre tot de la creativitat i les emocions.
Segons l’entrevista’t l’ensenyament ha d’entendre’s com un acte formatiu en el que es posen alhora en joc els processos de pensar i sentir (sentipensar), d’informar-se i interpretar, d’actuar,etc. El missatge que ens vol transmetre amb les seves opinions és que és força habitual tractar-les separadament i que això és una errada, ja que de fet aquestes poden succeir de forma simultània, complementant-se i produint un efecte de major impacte o eficàcia.
D’altra banda, el seu punt de vista tant peculiar sobre l’ensenyament que posen activitats als alumnes on poden expressar la seva sensibilitat, emocions,sentiments i reflexionar sobre aquestes, d’aquí és on neix la creativitat.
Resumint, es busca l’impacta cognitiu-emocional i la seva formació. Això permet un aprenentatge estimulant, implicatiu, col•laboratiu, que promou l’entusiasme. De aquí la seva frase que més m’ha agradat que ha estat: “EDUCAR ÉS SACAR LO MEJOR DE CADA PERSONA”
Hola a tothom! Per començar dir que són força interessants les paraules del professor de la Torre.Ens ve a dir que qualssevol concepció educativa, de l’ensenyament o l’aprenentatge que ens volguen formular no pot estar al marge del canvi., de la societat de la informació i sobre tot de la creativitat i les emocions.
Segons l’entrevista’t l’ensenyament ha d’entendre’s com un acte formatiu en el que es posen alhora en joc els processos de pensar i sentir (sentipensar), d’informar-se i interpretar, d’actuar,etc. El missatge que ens vol transmetre amb les seves opinions és que és força habitual tractar-les separadament i que això és una errada, ja que de fet aquestes poden succeir de forma simultània, complementant-se i produint un efecte de major impacte o eficàcia.
D’altra banda, el seu punt de vista tant peculiar sobre l’ensenyament que posen activitats als alumnes on poden expressar la seva sensibilitat, emocions,sentiments i reflexionar sobre aquestes, d’aquí és on neix la creativitat.
Resumint, es busca l’impacta cognitiu-emocional i la seva formació. Això permet un aprenentatge estimulant, implicatiu, col•laboratiu, que promou l’entusiasme. De aquí la seva frase que més m’ha agradat que ha estat: “EDUCAR ÉS SACAR LO MEJOR DE CADA PERSONA”
lunes, 7 de marzo de 2011
VIDEO SATURNINO DE LA TORRE
Hola aquí us penjo un video que és força interessant i que està lligat amb les declaracions que fa aquest catedràtic de la UB a la contra de la Vanguardia.
És una passada
Vinga espero que si el vege-ho us agradi
Ens veiem
És una passada
Vinga espero que si el vege-ho us agradi
Ens veiem
PROGRAMA REDES D'EDUARD PUNSET
Hola a tothom! aquí us penjo un video del programa REDES, on l'Eduard Punset entrevista a Roger Schank que és un crític sever del sistema educatiu actual. Schank és a més a més un dels principals investigadors del món en Inteligència Artificial, Teoría del Aprenentatge i en la construcció d'entorns virtuals d'ensenyament. Alhora, está capficat en acabar amb l'actual sistema educatiu, i ofereix sistemes alternatius d'aprenentage des de la seva companyia Socratic Arts i la seva organització sense ànim de lucre, Engines for Education. Espero que us sebli interessant.
Arreveure.
Arreveure.
domingo, 20 de febrero de 2011
sábado, 19 de febrero de 2011
REFLEXIÓ SOBRE L'UNITAT DIDÀCTICA
Be, a aquest pla de treball he afegit a cada una de les competècies bàsiques una concreció, a més a més, he afegit les competències pròpies de l'àrea que no les havia posat.
domingo, 13 de febrero de 2011
domingo, 16 de enero de 2011
ENTREVISTA A MANEL SEGURA
ENTREVISTA A MANUEL SEGURA
Per començar dir que en sento totalment identificada amb la majoria de coses que diu a l’entrevista en Manuel Segura.
Dir que les dues últimes preguntes que li fa l’entrevistador sobre com s’ensenya a dialogar? I en què consisteix l’educació per mi són les més difícils de contestar. Ell ho ha fet apostant per buscar estratègies i resolució dels conflictes i sobretot posant-se en el lloc de l’altre (això és molt important). Hem d’aprendre a compartir emocions sentiments i a formar-nos en valors que avui en dia són tant importants.
D’altra banda, avui en dia encara s’educa per la competitivitat i l’individualisme i així no aprenen a compartir i aprendre dels altres. Sense diàleg i relació amb els altres és molt difícil formar-se com individu.
L’altra pregunta sobre en què consisteix l’educació? El diu que amb més carinyo i més diàleg, i penso que és cert. El diàleg ens obre les portes per poder parlar i relacionar-nos amb els demés i nosaltres com a docents ens trobem en situacions conflictives a les escoles que si no es parlen s’enquisten i això només ens porta sentiments continguts que deriven cap a la ràbia individual. Cal expressar les emocions i treballar-les a l’aula amb els nostres alumnes/as i educar-los per ser competents com a persones, com a individus i que les famílies també s’impliquin en aquesta tasca, que no només es cosa nostra. Els valors formen part de la nostra societat i són vitals treballar-los per poder viure amb harmonia en aquest món que de vegades ens posa entrebancs ben difícils.
En definitiva,en Manel ens ve a dir que l’educació se centra en les dimensions cognitives de la “formació per...” més que no pas en la formació integral (raó i emocions) de la persona, que és la base per assumir les responsabilitats individuals i socials. Aquella que garanteix, en definitiva, “una formació per...” adequada i coherent.
Per concloure, dir que sota el meu punt de vista, el missatge que ens vol fer arribar en Manel ens ve a dir que les emocions són presents en tots els àmbits de la nostra vida i vertebren les nostres accions. L’educació de les emocions i el diàleg ens singularitza i ens fa solidaris. La tendència que es dóna actualment cap a l’homogeneïtzació no és bona; no totes les persones han de seguir el mateix model i actuar d'una manera igual. Cadascú és singular i, per tant, cal anar cap a la singularització de les persones. La persona avança cap a la seva maduresa integrant pensament, emoció i acció.
domingo, 9 de enero de 2011
NOVES APORTACIONS PLA D'EMERGENCIA
ANÀLISI DEL LLOC DE TREBALL
Primer de tot, dir que si que ho vaig comentar i la seva resposta va ser que les meves aportacions eren molt adients i que ho tindrien en compte pel curs vinent.
Sobre la higiene ambiental de la sala de psicomotricitat també ho vaig comentar fa temps, però la situació continua igual.
Quant a l’anàlisi general del lloc de treball si analitzo la meva aula i la resta que he entrat, per fer substitucions..., o la sala de mestres o el menjador ...haig de dir que en qüestió de seguretat tots el llocs tenen els senyals corresponents per si hem de fer un pla d’evacuació. També dir, que les portes s’obren cap a l’ exterior cosa que a la part de baix, que és on jo sóc, és perfecte ja que donen directament al pati i si passes alguna cosa podríem sortir directament a l’exterior i des de allà cap el lloc de trobada.
En relació al mobiliari dir que tenen els caires vius. No hi ha extintors dins de les diferents aules, gairebé tots són als passadissos. També dir que com tenim els ordinadors dins les classes, hi ha molts cables sota les taules, que caldria posar dins d’alguna regleta per tapar-los, ja que tant els alumnes com jo ens enganxem o trepitgem amb els cables amb molta freqüència. Afegir que a l’aula de 6è és on es fan totes les reunions, cicles, intercicles, etc, les taules es mouen sovint segons les necessitats, però quan acaben les reunions cap mestre/a posa les taules al seu lloc. Personalment, això és una falta de respecte, ja que després sóc jo la què haig de tornar a posar les taules i cadires al seu lloc. Ho vaig comentat i ho van fer bé al següent dia, després la cosa ha continuat igual.
En segon lloc, respecte a la higiene ambiental, dir que totes les aules tenen un grans finestrals la qual cosa permet una bona ventilació. D’altra banda, la sala de psicomotricitat té el problema que ja he explicat en el meu comentari que vaig fer en el primer lliurament de la tasca.
Dir que a la meva classe tinc pissarra digital i faig poc ús del guix, la qual cosa a mi que sóc al.lègica en va força bé. Afegir, que aquesta pissarra està una mica alta per la meva estatura i sovint haig d’estirar els braços per obrir i tancar finestres i sobretot el projector està molt més alt i necessito un llapis tant per posar-la en marxa com per tancar-la, la qual cosa fa que diàriament faci una em sobrecàrrega física a les espatlles.
En relació als factors psicosocials, dir que en sento bé amb alguns companys/es de l’escola, però és cert que no tens la mateixa relació amb tothom, cosa força normal. D’altra banda, tampoc en sento recolzada respecte a la tutorització d’interinatge, no m’han ensenyat cap U.D de l’escola, cap document...La meva tutora encara no m’ha revisat les meves U.D i jo tinc l’observació de l’inpector el dia 13 de gener. Bé jo m’he espavilat com he pogut i quan vingui l’inspector ho intentaré fer el millor que pugui. Dir que això m’està comportant un neguit interior important. Tinc els nervis descontrolats. Que hi farem! Això s’ha de passar. Vaig a ser positiva.
Finalment, quant als factors extralaborals, dir que la metodologia d’aquesta escola que són els plans de treball és força estressant, ja que a més a més no usem llibres i hem d’estar fent fotocòpies constantment. Això t’obliga a estar pensant si t’has oblida’t alguna cosa. Tens un sentiment intern de no poder controlar-ho tot. En conclusió que de vegades no pots desconnectar i quan vaig dins del cotxe o amb el tren vaig recapitulant de tot el què he fet i si m’he deixat alguna cosa. La veritat és que és difícil conciliar la vida laboral amb la familiar. Jo que sóc tutora a jornada completa i amb aquesta metodologia que requereix una implicació de més del cent per cent del teu horari laboral no és fàcil arribar a casa i intentar oblidar-te fins al dia següent. Sóc conscient que això és part de la meva feina i que la faig amb molt de gust perquè és el què m’agrada i gaudeixo fent-la, però la feina és brutal i sincerament estic estressada i això repercuteix dins del meu àmbit familiar.
Primer de tot, dir que si que ho vaig comentar i la seva resposta va ser que les meves aportacions eren molt adients i que ho tindrien en compte pel curs vinent.
Sobre la higiene ambiental de la sala de psicomotricitat també ho vaig comentar fa temps, però la situació continua igual.
Quant a l’anàlisi general del lloc de treball si analitzo la meva aula i la resta que he entrat, per fer substitucions..., o la sala de mestres o el menjador ...haig de dir que en qüestió de seguretat tots el llocs tenen els senyals corresponents per si hem de fer un pla d’evacuació. També dir, que les portes s’obren cap a l’ exterior cosa que a la part de baix, que és on jo sóc, és perfecte ja que donen directament al pati i si passes alguna cosa podríem sortir directament a l’exterior i des de allà cap el lloc de trobada.
En relació al mobiliari dir que tenen els caires vius. No hi ha extintors dins de les diferents aules, gairebé tots són als passadissos. També dir que com tenim els ordinadors dins les classes, hi ha molts cables sota les taules, que caldria posar dins d’alguna regleta per tapar-los, ja que tant els alumnes com jo ens enganxem o trepitgem amb els cables amb molta freqüència. Afegir que a l’aula de 6è és on es fan totes les reunions, cicles, intercicles, etc, les taules es mouen sovint segons les necessitats, però quan acaben les reunions cap mestre/a posa les taules al seu lloc. Personalment, això és una falta de respecte, ja que després sóc jo la què haig de tornar a posar les taules i cadires al seu lloc. Ho vaig comentat i ho van fer bé al següent dia, després la cosa ha continuat igual.
En segon lloc, respecte a la higiene ambiental, dir que totes les aules tenen un grans finestrals la qual cosa permet una bona ventilació. D’altra banda, la sala de psicomotricitat té el problema que ja he explicat en el meu comentari que vaig fer en el primer lliurament de la tasca.
Dir que a la meva classe tinc pissarra digital i faig poc ús del guix, la qual cosa a mi que sóc al.lègica en va força bé. Afegir, que aquesta pissarra està una mica alta per la meva estatura i sovint haig d’estirar els braços per obrir i tancar finestres i sobretot el projector està molt més alt i necessito un llapis tant per posar-la en marxa com per tancar-la, la qual cosa fa que diàriament faci una em sobrecàrrega física a les espatlles.
En relació als factors psicosocials, dir que en sento bé amb alguns companys/es de l’escola, però és cert que no tens la mateixa relació amb tothom, cosa força normal. D’altra banda, tampoc en sento recolzada respecte a la tutorització d’interinatge, no m’han ensenyat cap U.D de l’escola, cap document...La meva tutora encara no m’ha revisat les meves U.D i jo tinc l’observació de l’inpector el dia 13 de gener. Bé jo m’he espavilat com he pogut i quan vingui l’inspector ho intentaré fer el millor que pugui. Dir que això m’està comportant un neguit interior important. Tinc els nervis descontrolats. Que hi farem! Això s’ha de passar. Vaig a ser positiva.
Finalment, quant als factors extralaborals, dir que la metodologia d’aquesta escola que són els plans de treball és força estressant, ja que a més a més no usem llibres i hem d’estar fent fotocòpies constantment. Això t’obliga a estar pensant si t’has oblida’t alguna cosa. Tens un sentiment intern de no poder controlar-ho tot. En conclusió que de vegades no pots desconnectar i quan vaig dins del cotxe o amb el tren vaig recapitulant de tot el què he fet i si m’he deixat alguna cosa. La veritat és que és difícil conciliar la vida laboral amb la familiar. Jo que sóc tutora a jornada completa i amb aquesta metodologia que requereix una implicació de més del cent per cent del teu horari laboral no és fàcil arribar a casa i intentar oblidar-te fins al dia següent. Sóc conscient que això és part de la meva feina i que la faig amb molt de gust perquè és el què m’agrada i gaudeixo fent-la, però la feina és brutal i sincerament estic estressada i això repercuteix dins del meu àmbit familiar.
martes, 4 de enero de 2011
L'ESCOLA MATA LA CREATIVITAT
L’ESCOLA MATA LA CREATIVITAT?
1-Fes un resum, esquema,... d'aquells aspectes més interessants que aporta en Ken Robinson.
Per començar, dir que en clau d’humor en Ken Robinson defineix perfectament el punt on es troba actualment l’educació. El destaca que s’ha de tenir en compte els alumnes en la seva globalitat i no només basar-nos amb els objectius i continguts curriculars per aprendre.
D’altra banda, Ken Robinson insisteix molt en el fet de què tots els nens i nenes tenen capacitats innates per aprendre i que nosaltres com a mestres o dins l’àmbit de l’educació s’hauria de treballar més des de aquest vessant i intentar trobar altres estratègies i motivacions per l’alumnat. També, explica el fet de què quan un infant té dificultats d’aprenentatge aquesta rau bàsicament en dues possibilitats:algun tipus de discapacitat o en la falta d’esforç.
Per ell és indispensable promoure una educació on l’alumnat es vegi com una persona lliure, que pugui opinar, argumentar i, en conseqüència, participar i prendre decisions, sense por a l’error i l’equivocació. Dels errors també s’aprèn.
Actualment, es treballa amb un currículum ple d’objectius i continguts que els alumnes s’han de memoritzar i que desprès tinguin un resultats positius davant les proves. L’important són els resultats acadèmics. No estem formant individus amb criteris propis, que expressin la seva creativitat, sinó que el què fem des de les escoles és ensenyar el que diu un document que és el que diu que han de saber els infants a cada etapa.
Una altra punt on Ken Robinson manifesta el seu rebuig és en el fet de què avui dia el més important són els títols no les emocions ni els sentiments, no estem en aquests moments per incentivar la creativitat global del nostre alumnat. No es té en compte el llenguatge corporal, expressar vivències ni emocions davant els companys, i això per segons quin tipus d’alumnat és imprescindible, per no dir la millor manera d’aprendre per ells mateixos.
Finalment, crec que el Sr Robinson apunta al desenvolupament psíquic de l'infant per la via corporal. Fa referència a una concepció unitària de la persona, el psiquisme és indissociable de les seves arrels corporals .Aquesta pràctica és una invitació a comprendre el que expressa el nen o la nena del seu món intern; és una invitació a donar sentit a les seves accions i interaccions. Per concloure, ens està dient que el món de l’educació i els mestres com part activa d’aquesta hem de crear noves eines més innovadores i reinventar-nos dia a dia per millorar l’educació del futur.
2-Escriu una reflexió sobre quin paper té la creativitat en la teva tasca diària.
Primerament, dir que estic d’acord amb el que diu Ken Robinson perquè a la majories d’escoles no s’han adaptat als temps actuals, continuen amb una línea pedagògica obsoleta
Pel que fa a la creativitat, dir que a la meva escola si que es treballa la creativitat, tenim el taller de teatre on els alumnes han d’inventar per grups diferents obres de teatre per representar a final de curs. Ells són els responsables de crear els personatges, escriure l’obra i finalment representar-la. Tallers de plàstica on fan les disfresses per representar l’obra. on ells poden deixar volar la seva imaginació i crear les seves obres. Afegir que treballar per Plans de Treball els alumnes tenen més autonomia i fomenten la creativitat.
Respectem la diversitat dels nostres alumnes?
Jo personalment, crec que sí. A la meva escola com es treballa per PLANS DE TREBALL que és una proposta metodològica i organitzativa per a l’atenció natural de la diversitat de capacitats, ritme i autonomia dels alumnes ens permet l’atenció de la diversitat d’alumnes en el seu propi grup.
I dins l'escola, hi ha lloc per les aportacions dels nous professionals que s'incorporen?
Bé, la veritat es que en les escoles que he treballat, m’hagut d’adaptar a la manera de treballar del centre i en cap cas he pogut fer aportacions noves. He pogut donar el meu punt de vista, però com estava de passada no s’han tingut en compte. D’altra banda, entenc que quan vas d’un lloc a un altre fent substitucions és molt difícil que tinguin en compte les teves aportacions.
Com es valoren les idees noves, diferents?
Com he comentat anteriorment, és molt difícil quan passes per diferent escoles i fas substitucions que es tinguin en compte les idees que puguis aportar.
Què poden fer, com a professionals, per a introduir canvis al respecte?
Des del meu punt de vista, continuo pensant el mateix que he dit a les dues reflexions d’abans. Nosaltres els substituts o que cobrim una vacant d’un any no se’ns valora com si fóssim plantilla fixa del centre i no són gaire receptius a les noves idees. Sincerament, no sé quin canvis es podrien fer. Crec que l’escolta mútua i valorar la diversitat de mestres/as que va passant per les escoles seria un bon començament per canviar una mica el fet de què el professorat nouvingut a escola es sentit una mica més valorat.
3. Disseny d’una activitat per fomentar la creativitat.
Com a tutora de 6è sóc l’encarregada del Taller de teatre del C.S, així que la meva activitat és força engrescadora i fomenta la creativitat.
Primer de tot, dir que a la escola on treballo es dediquen tres hores setmanals a fer teatre. Els grups van canviant setmanalment i cada grup són de 10-12 alumnes. En total s’han de fer 4 obres diferents que per últim es representaran davant de les famílies.
Això va dirigit a què els nostres alumnes fomentin la imaginació i la creativitat en un sentit global. No només treballem el llenguatge oral i escrit, sinó també l’expressió corporal, el llenguatge no verbal, la cohesió de grup, el respecte als companys i mestre, a les aportacions dels companys...
Bé la seqüenciació és la següent:
- Primer trimestre: taller d'expressió corporal i joc dramàtic.
- Segon trimestre: Escriure les diferents obres.
-Tercer trimestre: taller d’assaig i representació de les obres de teatre.
Cal afegir, tal com diu a dalt que durant el primer trimestre, els alumnes es dediquen a inventar l’obra, el nom de la companyia, com es dirà l’obra, els personatges, els decorats, el vestuari... La obra aquest curs ha de seguir el fil conductor del tema d’escola que són els animals.
El segon trimestre, s’ha d’escriure l’obra, deixem volar la imaginació i es faran les disfresses i decorats.
El tercer trimestre, assaig de les diferents obres inventades i representació davant de les famílies. Us sembla poca creativitat?
1-Fes un resum, esquema,... d'aquells aspectes més interessants que aporta en Ken Robinson.
Per començar, dir que en clau d’humor en Ken Robinson defineix perfectament el punt on es troba actualment l’educació. El destaca que s’ha de tenir en compte els alumnes en la seva globalitat i no només basar-nos amb els objectius i continguts curriculars per aprendre.
D’altra banda, Ken Robinson insisteix molt en el fet de què tots els nens i nenes tenen capacitats innates per aprendre i que nosaltres com a mestres o dins l’àmbit de l’educació s’hauria de treballar més des de aquest vessant i intentar trobar altres estratègies i motivacions per l’alumnat. També, explica el fet de què quan un infant té dificultats d’aprenentatge aquesta rau bàsicament en dues possibilitats:algun tipus de discapacitat o en la falta d’esforç.
Per ell és indispensable promoure una educació on l’alumnat es vegi com una persona lliure, que pugui opinar, argumentar i, en conseqüència, participar i prendre decisions, sense por a l’error i l’equivocació. Dels errors també s’aprèn.
Actualment, es treballa amb un currículum ple d’objectius i continguts que els alumnes s’han de memoritzar i que desprès tinguin un resultats positius davant les proves. L’important són els resultats acadèmics. No estem formant individus amb criteris propis, que expressin la seva creativitat, sinó que el què fem des de les escoles és ensenyar el que diu un document que és el que diu que han de saber els infants a cada etapa.
Una altra punt on Ken Robinson manifesta el seu rebuig és en el fet de què avui dia el més important són els títols no les emocions ni els sentiments, no estem en aquests moments per incentivar la creativitat global del nostre alumnat. No es té en compte el llenguatge corporal, expressar vivències ni emocions davant els companys, i això per segons quin tipus d’alumnat és imprescindible, per no dir la millor manera d’aprendre per ells mateixos.
Finalment, crec que el Sr Robinson apunta al desenvolupament psíquic de l'infant per la via corporal. Fa referència a una concepció unitària de la persona, el psiquisme és indissociable de les seves arrels corporals .Aquesta pràctica és una invitació a comprendre el que expressa el nen o la nena del seu món intern; és una invitació a donar sentit a les seves accions i interaccions. Per concloure, ens està dient que el món de l’educació i els mestres com part activa d’aquesta hem de crear noves eines més innovadores i reinventar-nos dia a dia per millorar l’educació del futur.
2-Escriu una reflexió sobre quin paper té la creativitat en la teva tasca diària.
Primerament, dir que estic d’acord amb el que diu Ken Robinson perquè a la majories d’escoles no s’han adaptat als temps actuals, continuen amb una línea pedagògica obsoleta
Pel que fa a la creativitat, dir que a la meva escola si que es treballa la creativitat, tenim el taller de teatre on els alumnes han d’inventar per grups diferents obres de teatre per representar a final de curs. Ells són els responsables de crear els personatges, escriure l’obra i finalment representar-la. Tallers de plàstica on fan les disfresses per representar l’obra. on ells poden deixar volar la seva imaginació i crear les seves obres. Afegir que treballar per Plans de Treball els alumnes tenen més autonomia i fomenten la creativitat.
Respectem la diversitat dels nostres alumnes?
Jo personalment, crec que sí. A la meva escola com es treballa per PLANS DE TREBALL que és una proposta metodològica i organitzativa per a l’atenció natural de la diversitat de capacitats, ritme i autonomia dels alumnes ens permet l’atenció de la diversitat d’alumnes en el seu propi grup.
I dins l'escola, hi ha lloc per les aportacions dels nous professionals que s'incorporen?
Bé, la veritat es que en les escoles que he treballat, m’hagut d’adaptar a la manera de treballar del centre i en cap cas he pogut fer aportacions noves. He pogut donar el meu punt de vista, però com estava de passada no s’han tingut en compte. D’altra banda, entenc que quan vas d’un lloc a un altre fent substitucions és molt difícil que tinguin en compte les teves aportacions.
Com es valoren les idees noves, diferents?
Com he comentat anteriorment, és molt difícil quan passes per diferent escoles i fas substitucions que es tinguin en compte les idees que puguis aportar.
Què poden fer, com a professionals, per a introduir canvis al respecte?
Des del meu punt de vista, continuo pensant el mateix que he dit a les dues reflexions d’abans. Nosaltres els substituts o que cobrim una vacant d’un any no se’ns valora com si fóssim plantilla fixa del centre i no són gaire receptius a les noves idees. Sincerament, no sé quin canvis es podrien fer. Crec que l’escolta mútua i valorar la diversitat de mestres/as que va passant per les escoles seria un bon començament per canviar una mica el fet de què el professorat nouvingut a escola es sentit una mica més valorat.
3. Disseny d’una activitat per fomentar la creativitat.
Com a tutora de 6è sóc l’encarregada del Taller de teatre del C.S, així que la meva activitat és força engrescadora i fomenta la creativitat.
Primer de tot, dir que a la escola on treballo es dediquen tres hores setmanals a fer teatre. Els grups van canviant setmanalment i cada grup són de 10-12 alumnes. En total s’han de fer 4 obres diferents que per últim es representaran davant de les famílies.
Això va dirigit a què els nostres alumnes fomentin la imaginació i la creativitat en un sentit global. No només treballem el llenguatge oral i escrit, sinó també l’expressió corporal, el llenguatge no verbal, la cohesió de grup, el respecte als companys i mestre, a les aportacions dels companys...
Bé la seqüenciació és la següent:
- Primer trimestre: taller d'expressió corporal i joc dramàtic.
- Segon trimestre: Escriure les diferents obres.
-Tercer trimestre: taller d’assaig i representació de les obres de teatre.
Cal afegir, tal com diu a dalt que durant el primer trimestre, els alumnes es dediquen a inventar l’obra, el nom de la companyia, com es dirà l’obra, els personatges, els decorats, el vestuari... La obra aquest curs ha de seguir el fil conductor del tema d’escola que són els animals.
El segon trimestre, s’ha d’escriure l’obra, deixem volar la imaginació i es faran les disfresses i decorats.
El tercer trimestre, assaig de les diferents obres inventades i representació davant de les famílies. Us sembla poca creativitat?
SEGURETAT I SALUT DOCENT
SEGURETAT I SALUT DOCENT:
PLA D’EMERGÈNCIA
Primer de tot, quan vaig arribar a l’escola, l’encarregada de riscos i prevencions laborals, en van ensenyar les instal•lacions i les senyalitzacions d’emergència per si havíem de fer una evacuació i també en van explicar el protocol a seguir tant per fer un pla d’evacuació com de confinament. També em va ensenyar les farmacioles que hi ha a cada classe amb els diferents productes que es fan sevir per quan hi ha petits accidents o caigudes. Sobretot, va insistir en què no es podem donar cap medicació sense prescripció mèdica i si és una malaltia crònica hem de tenir una autorització familiar a més a més de la del metge per poder donar la medicació o fer el tractament pertinent.
Cal dir, que jo no conec l’entorn proper de l’escola, però si que em van dir que havia diferents empreses químiques a prop de l’escola, i que això era un factor de risc important per totes les persones que estem a l’escola. També dir, que no he llegit els documents que fan referència als riscos laborals de l’escola. Tot va ser explicat oralment i fent el recorregut que s’hauria de fer en el cas de ambdues actuacions.
Respecte a les senyalitzacions per seguir el pla d’evacuació val dir, que tot està perfectament assenyalat i es pot seguir sense cap problema, ja que no hi ha obstacles pels passadissos, hi ha extintors durant el recorregut i té una sortida força directa cap al carrer. En cas de confinament seria la sala de psicomotricitat on ens haurien de trobar tothom. Això respecte a la part de primària. Quan l’edifici de l’escola dir, que aquest és un edifici de dues plantes, a la planta baixa està C.M i C.S, el laboratori i la sala de psicomotricitat i a la part d’a dalt està infantil, C.I i la sala d’anglès, la sala de mestres, direcció i el menjador. Nosaltres no tenim aula d’informàtica ja que les tenim integrades dins l’aula.
El mes de novembre cap a les quatre de la tarda varem fer un simulacre d’evacuació. Quan vaig veure que educació infantil i C.I estava a la part d’a dalt de l’edifici i que no hi ha cap escala d’evacuació exterior i que els infants de 3 a 7 anys havien de baixar un munt d’escales fins arribar a la sortida i anar al punt de concentració vaig pensar que això es podria millorar fent una escala exterior des de on els alumnes i mestres no els hi calgués recórrer tota l’escola, baixar les escales i arribar al vestíbul i poder anar a la sortida per arribar al lloc de concentració. Seria més ràpid obrir les portes de les seves aules a la part d’a dalt i anar cap a l’escala exterior i baixar directament al pati i d’aquí cap al lloc de trobada.
Personalment, crec que va ser desprès de fer el simulacre que em vaig adonar i reflexionar que es podrien millorar aquests detalls perquè l’evacuació fos més ràpida i menys perillosa.
També afegir, que quan van parlar entre els diferents membres del grup tots estaven d’acord en el fet de que quan arribes a una escola tot són explicacions ràpides i no tens molt de temps per assimilar tanta informació i, que aquests detalls es veuen quan es fan els simulacres i et trobes amb els problemes “in situ”. Que penseu la resta del grup?
Per fer l’anàlisi d’un espai de l’escola he triat la sala de psicomotricitat. Desprès d’observar aquest espai on passo tres hores setmanals ja que faig teatre amb el C.S dins aquesta aula, m’he adonat que és un espai molt gran i que he de forçar molt la meva veu perquè els alumnes m’escoltin ja que fan molt de xivarri (aquesta activitat teatral ho requereix i els sols es motiven) i haig d’estar constantment cridant per demanar silenci i que m’escoltin per seguir les tasques a realitzar i això es pot associar a la càrrega vocal A més a més, he observat que no tenim farmaciola ni extintor dins l’aula i que si passes alguna cosa hauria de recórrer uns 300 metres per poder trobar un i aturar un incendi, aquesta part l’associaria amb la seguretat. D’altra banda, trobo que els materials que hi ha a la sala estan força bruts, hi ha coixins que estan plens de pols i això implica àcars (sóc al.lègica) pilotes que els petits es fiquen a la boca ...sóc conscient que per aquesta sala passa tota l’escola i que ens descalcem i canvien de mitjons abans d’entrar, però de totes maneres no està en bones condicions higièniques i aquesta part l’associaria amb la higiene ambiental.
PLA D’EMERGÈNCIA
Primer de tot, quan vaig arribar a l’escola, l’encarregada de riscos i prevencions laborals, en van ensenyar les instal•lacions i les senyalitzacions d’emergència per si havíem de fer una evacuació i també en van explicar el protocol a seguir tant per fer un pla d’evacuació com de confinament. També em va ensenyar les farmacioles que hi ha a cada classe amb els diferents productes que es fan sevir per quan hi ha petits accidents o caigudes. Sobretot, va insistir en què no es podem donar cap medicació sense prescripció mèdica i si és una malaltia crònica hem de tenir una autorització familiar a més a més de la del metge per poder donar la medicació o fer el tractament pertinent.
Cal dir, que jo no conec l’entorn proper de l’escola, però si que em van dir que havia diferents empreses químiques a prop de l’escola, i que això era un factor de risc important per totes les persones que estem a l’escola. També dir, que no he llegit els documents que fan referència als riscos laborals de l’escola. Tot va ser explicat oralment i fent el recorregut que s’hauria de fer en el cas de ambdues actuacions.
Respecte a les senyalitzacions per seguir el pla d’evacuació val dir, que tot està perfectament assenyalat i es pot seguir sense cap problema, ja que no hi ha obstacles pels passadissos, hi ha extintors durant el recorregut i té una sortida força directa cap al carrer. En cas de confinament seria la sala de psicomotricitat on ens haurien de trobar tothom. Això respecte a la part de primària. Quan l’edifici de l’escola dir, que aquest és un edifici de dues plantes, a la planta baixa està C.M i C.S, el laboratori i la sala de psicomotricitat i a la part d’a dalt està infantil, C.I i la sala d’anglès, la sala de mestres, direcció i el menjador. Nosaltres no tenim aula d’informàtica ja que les tenim integrades dins l’aula.
El mes de novembre cap a les quatre de la tarda varem fer un simulacre d’evacuació. Quan vaig veure que educació infantil i C.I estava a la part d’a dalt de l’edifici i que no hi ha cap escala d’evacuació exterior i que els infants de 3 a 7 anys havien de baixar un munt d’escales fins arribar a la sortida i anar al punt de concentració vaig pensar que això es podria millorar fent una escala exterior des de on els alumnes i mestres no els hi calgués recórrer tota l’escola, baixar les escales i arribar al vestíbul i poder anar a la sortida per arribar al lloc de concentració. Seria més ràpid obrir les portes de les seves aules a la part d’a dalt i anar cap a l’escala exterior i baixar directament al pati i d’aquí cap al lloc de trobada.
Personalment, crec que va ser desprès de fer el simulacre que em vaig adonar i reflexionar que es podrien millorar aquests detalls perquè l’evacuació fos més ràpida i menys perillosa.
També afegir, que quan van parlar entre els diferents membres del grup tots estaven d’acord en el fet de que quan arribes a una escola tot són explicacions ràpides i no tens molt de temps per assimilar tanta informació i, que aquests detalls es veuen quan es fan els simulacres i et trobes amb els problemes “in situ”. Que penseu la resta del grup?
Per fer l’anàlisi d’un espai de l’escola he triat la sala de psicomotricitat. Desprès d’observar aquest espai on passo tres hores setmanals ja que faig teatre amb el C.S dins aquesta aula, m’he adonat que és un espai molt gran i que he de forçar molt la meva veu perquè els alumnes m’escoltin ja que fan molt de xivarri (aquesta activitat teatral ho requereix i els sols es motiven) i haig d’estar constantment cridant per demanar silenci i que m’escoltin per seguir les tasques a realitzar i això es pot associar a la càrrega vocal A més a més, he observat que no tenim farmaciola ni extintor dins l’aula i que si passes alguna cosa hauria de recórrer uns 300 metres per poder trobar un i aturar un incendi, aquesta part l’associaria amb la seguretat. D’altra banda, trobo que els materials que hi ha a la sala estan força bruts, hi ha coixins que estan plens de pols i això implica àcars (sóc al.lègica) pilotes que els petits es fiquen a la boca ...sóc conscient que per aquesta sala passa tota l’escola i que ens descalcem i canvien de mitjons abans d’entrar, però de totes maneres no està en bones condicions higièniques i aquesta part l’associaria amb la higiene ambiental.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)