El meu estat actual com a mestra.
Primer de tot, dir que m’ha costat força el fet d’haver de triar les imatges amb les quals m’identifiques com a mestre. He hagut de mirar-lo varies vegades i intentar que la imatge em digues alguna cosa que s’identifiqués amb el meu estat actual com a mestra dins l’aula. Bé finalment he decidit optar per la de l’equilibrista, ja què actualment em sento que haig de fer equilibris per poder arribar a tot el que se’m demana, ja sigui per part dels alumnes com des de la direcció i tot això em desequilibra emocionalment. Penso que encara no tinc prou experiència i una tutoria és molt dura. La figura de la tutora és fonamental dins l’aula, és el referent pels nens/es i famílies, i també on cau tot el pes del curs: controlar papers de sortides, vacunes, entrevistes, exàmens, graelles d’avaluació... és dur per persones com jo que no hem tingut experiència prèvia abans de fer una tutoria, simplement unes quantes substitucions aquí i allà.
Cal dir, que intento posar tot el meu esforç i més, perquè l’aula vagi endavant i quan em sorgeix algun dubte pregunto. I si m’equivoco aprenc d’aquest error perquè no torni a passar. Intento aixecar-me quan m’ensorro i tirar endavant, dels errors també s’aprèn.
D’altra banda, crec que aquesta és una bona oportunitat per anar agafant l’experiència que no tic i això m’anima i en reconforta.
Els meus punts forts són que sóc una persona amb molta voluntat i força positiva i amb molta il•lusió. Intento donar-li la volta a tot lo negatiu per veure el vessant positiu. Cal dir, que ara per ara, m’està costant porta-ho bé, però jo continuo dins la meva línea, ja què la meva professió la vaig triar per vocació: gaudeixo fent de mestra!!!!!!!!!!!!!! I la meva il•lusió i ganes de superació sé que finalment tindran la seva recompensa en aquest camí que estic recorrent.
Els meus punts febles són que encara no tinc prou experiència i això es reflecteix amb una conducta de vegades insegura . Jo sóc una persona que li agrada tenir-ho tot sota control i ara per ara això en manca. En sento desbordada però intento què dins l’aula els alumnes no ho notin.
La imatge que he escollit per reflectir la mestra que m’agradaria arribar a ser ha estat la de l’escultura de l’adult que acompanya a l’infant. Penso que és la que millor reflecteix el nostre paper com mestres. El fet de com l’adult posa el braç per l’esquena, el pas que dona cap endavant la figura del nen, la sensació de seguretat que dóna l’adult. Si, aquesta imatge és la que a mi m’agradaria donar als meus alumnes. Ajudar-los en aquest camí que tan per ells com per mi no serà fàcil de recórrer.
Què en caldria per poder arribar a ser-ho? Doncs bé, jo crec que molta experiència, il.lusió i ganes de aprendre, també compartir amb companys que tinguin més experiència que jo. A més a més, afegir que com a mestres la nostra formació ha de ser continua, la qual cosa ens permetrà millorar en la nostra tasca docent.
miércoles, 8 de diciembre de 2010
lunes, 6 de diciembre de 2010
PRESENTACIÓ
Hola a tothom! Sóc l'Ana Millán i visc a Sant Boi.Aquest curs estic treballant a l'escola Els Convents de Martorell i sóc la tutora de 6è.
Sóc mestre d'Educació Infantil i a més tinc titulació d'anglès.
Per comencar, explicar-vos que vaig acabar la carrera fa dos anys i és el millor que he fet!!!!!!!!!!! Abans donava classes d'anglès a una Academia a alumnes de totes les edats, però amb els anys em vaig adonar que els que més m'omplien eren els infants. Quan veia el que gaudien cantant la cançó que els hi havia ensenyat o quan deien els numbers amb anglès o sobretot quan volien que els expliques el conte que més els hi agradava. Tot això, en va animar a estudiar la carrera amb una edad més adulta.
En acabar la carrera vaig començar a treballar a diferents escoles del Baix Llobregat i finalment, la substitució més llarga va ser a una escola d'Olesa de Monserrat on vaig estar de tutora de 4t durant sis mesos.Actualment tinc una vacant a l'escola que he mencionant abans. Aquesta escola és força peculiar ja que es treballa per PLANS DE TREBALL és una mica complexa, però alhora com a mestre s'apren molt i pels alumnes és molt més fàcil que el mestre pugui atendre la diversitat del grup classe a nivell més individual.
Cal afegir, que a aquesta escola es treballa sense llibres i el material l'ha de preparar el mestre, la qual cosa fa que el ritme de treball sigui frenètic i una mica agobiant, ja què has de estar pendent per avançat de tot el material que has de fotocopiar, adaptar,etc. D'altra banda, ara us explicare en què consisteix un PLA DE TREBALL:
Per l’alumne representa:
· Llibertat d’elecció: Ha d’anar completant una sèrie d’activitat al llarg de la quinzena, però ell tria en quin ordre les fa i s’ha d’anar ajustant al temps.
· Fomenta l’autonomia individual o en col·laboració, ja que es pot comptar amb l’ajut de qualsevol membre del grup.
· Correcció immediata, “in situ”.
· Rendiment autoavaluat.
· Regulació de l’ajut per part del professorat.
Què es treballa
Es planifica sobre els continguts treballats a diferents àrees, durant una quinzena, es a dir, en el moment de programar la quinzena, es preveuen una sèrie d’activitats de dificultat diversificada que se suposa que els alumnes seran capaços de resoldre, d’una manera més o menys autònoma, després d’haver treballat els continguts als que fan referència en un tipus d’ensenyament més col·lectiu.
A aquestes activitats se li afegeixen altres, que no estan tan lligades a la programació quinzenal i que estan abocades a consolidar competències bàsiques com ara:activitats d’entrenament, d’agudesa visual (entreteniments) o bé altres de caire més lúdic (jocs).
Desprès d'explicar això, he de dir que encara que estic molt estresada i que no tinc experiència en aquesta metodologia d'enseyament-aprenetatge, estic aprenent molt i com a mestra ara per ara estic plena de inseguretats, dubtes... que espero amb el temps poder solucionar com moltes companyes han comentat , el camí és llarg, dur amb imprevistos, però això ens servirà per formar-nos no tant sol com a mestres si no com persones i això com la vida ens portarà laegries i neguits com varem dir a la primera sessió dels curset. Jo ara per ara, estic en un camí ,per no dir una pujada, que m'està ensenyant a tenir la ment més oberta, a solucionar conflictes en el mateix moment que passen... En definitiva, estic aprenent a aprendre.
Per finalitzar, dir que com diu el poema d'Antonio Machado:
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Vinga un bon i llarg cap de setmana per tothom.Ens veiem
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)