ENTREVISTA A MANEL SEGURA

ENTREVISTA A MANUEL SEGURA

Per començar dir que en sento totalment identificada amb la majoria de coses que diu a l’entrevista en Manuel Segura.

Dir que les dues últimes preguntes que li fa l’entrevistador sobre com s’ensenya a dialogar? I en què consisteix l’educació per mi són les més difícils de contestar. Ell ho ha fet apostant per buscar estratègies i resolució dels conflictes i sobretot posant-se en el lloc de l’altre (això és molt important). Hem d’aprendre a compartir emocions sentiments i a formar-nos en valors que avui en dia són tant importants.

D’altra banda, avui en dia encara s’educa per la competitivitat i l’individualisme i  així no aprenen a compartir i aprendre dels altres. Sense diàleg i relació amb els altres és molt difícil formar-se com individu.

L’altra pregunta sobre en què consisteix l’educació? El diu que amb més carinyo i més diàleg, i penso que és cert. El diàleg ens obre les portes per poder parlar i relacionar-nos amb els demés i nosaltres com a docents ens trobem en situacions conflictives a les escoles que si no es parlen s’enquisten i això només ens porta sentiments  continguts que deriven cap a la ràbia individual. Cal expressar les emocions i treballar-les a l’aula amb els nostres alumnes/as i educar-los per ser competents com a persones, com a individus i que les famílies també s’impliquin en aquesta tasca, que no només es cosa nostra. Els valors formen part de la nostra societat i són vitals treballar-los per poder viure amb harmonia en aquest món que de vegades ens posa entrebancs ben difícils.

En definitiva,en Manel ens ve a dir que l’educació se centra en les dimensions cognitives de la “formació per...” més que no pas en la formació integral (raó i emocions) de la persona, que és la base per assumir les responsabilitats individuals i socials. Aquella que garanteix, en definitiva, “una formació per...” adequada i coherent.

Per concloure, dir que sota el meu punt de vista, el missatge que ens vol fer arribar en Manel ens ve a dir que les emocions són presents en tots els àmbits de la nostra vida i vertebren les nostres accions. L’educació de les emocions i el diàleg ens singularitza i ens fa solidaris. La tendència que es dóna actualment cap a l’homogeneïtzació no és bona; no totes les persones han de seguir el mateix model i actuar d'una manera igual. Cadascú és singular i, per tant, cal anar cap a la singularització de les persones. La persona avança cap a la seva maduresa integrant pensament, emoció i acció.