FER DE MESTRA

El meu estat actual com a mestra.
Primer de tot, dir que m’ha costat força el fet d’haver de triar les imatges amb les quals m’identifiques com a mestre. He hagut de mirar-lo varies vegades i intentar que la imatge em digues alguna cosa que s’identifiqués amb el meu estat actual com a mestra dins l’aula. Bé finalment he decidit optar per la de l’equilibrista, ja què actualment em sento que haig de fer equilibris per poder arribar a tot el que se’m demana, ja sigui per part dels alumnes com des de la direcció i tot això em desequilibra emocionalment. Penso que encara no tinc prou experiència i una tutoria és molt dura. La figura de la tutora és fonamental dins l’aula, és el referent pels nens/es i famílies, i també on cau tot el pes del curs: controlar papers de sortides, vacunes, entrevistes, exàmens, graelles d’avaluació... és dur per persones com jo que no hem tingut experiència prèvia abans de fer una tutoria, simplement unes quantes substitucions aquí i allà.

Cal dir, que intento posar tot el meu esforç i més, perquè l’aula vagi endavant i quan em sorgeix algun dubte pregunto. I si m’equivoco aprenc d’aquest error perquè no torni a passar. Intento aixecar-me quan m’ensorro i tirar endavant, dels errors també s’aprèn.

D’altra banda, crec que aquesta és una bona oportunitat per anar agafant l’experiència que no tic i això m’anima i en reconforta.

Els meus punts forts són que sóc una persona amb molta voluntat i força positiva i amb molta il•lusió. Intento donar-li la volta a tot lo negatiu per veure el vessant positiu. Cal dir, que ara per ara, m’està costant porta-ho bé, però jo continuo dins la meva línea, ja què la meva professió la vaig triar per vocació: gaudeixo fent de mestra!!!!!!!!!!!!!! I la meva il•lusió i ganes de superació sé que finalment tindran la seva recompensa en aquest camí que estic recorrent.



Els meus punts febles són que encara no tinc prou experiència i això es reflecteix amb una conducta de vegades insegura . Jo sóc una persona que li agrada tenir-ho tot sota control i ara per ara això en manca. En sento desbordada però intento què dins l’aula els alumnes no ho notin.


La imatge que he escollit per reflectir la mestra que m’agradaria arribar a ser ha estat la de l’escultura de l’adult que acompanya a l’infant. Penso que és la que millor reflecteix el nostre paper com mestres. El fet de com l’adult posa el braç per l’esquena, el pas que dona cap endavant la figura del nen, la sensació de seguretat que dóna l’adult. Si, aquesta imatge és la que a mi m’agradaria donar als meus alumnes. Ajudar-los en aquest camí que tan per ells com per mi no serà fàcil de recórrer.
Què en caldria per poder arribar a ser-ho? Doncs bé, jo crec que molta experiència, il.lusió i ganes de aprendre, també compartir amb companys que tinguin més experiència que jo. A més a més, afegir que com a mestres la nostra formació ha de ser continua, la qual cosa ens permetrà millorar en la nostra tasca docent.